O B E S E S 🫀
OBESES - La llegenda de la rosa i el drac [Monstres i Princeses]
Lletra a: http://www.viasona.cat/grup/obeses/monstres-i-princeses/la-llegenda-de-la-rosa-i-el-drac
Música i lírica d'Arnau Tordera I.
PERSONATGES:
Geperut de Montserrat: Arnau Burdó
Poble: Marc Ayala, Laura Centellas, Laura Domènech, Joan Manel López, Judit Puigdomènech, Antoni Font, Arnau Tordera I, Arnau Burdó
Drac: Marc Jufré
Pregoner: Artús Roca
Rei: Ferran Frauca
Ermengol el terrisser: Antoni Font
Princesa Cleodolinda: Gara Roda
Cavaller: Arnau Tordera I
I. ENTRANT DINS LA LLEGENDA
II. PRÒLEG
Geperut de Montserrat:
Temps era temps a una terra llunyana,
quan la Bellesa i el Mal ho eren tot...
Monstres i Princeses
no són bestieses,
el seu record ha perdurat.
Jo us cantaré una antiga llegenda
que va passar far molts anys...
Tot era pau i bondat dins del regne,
però aquell destí va canviar-los la sort:
un drac malvat va aparèixer,
deien que treia foc pels queixals!
No perdem temps i entrem dins la història.
Ara estigueu ben atents.
III. EL LAMENT DEL POBLE
Assetja el nostre poble un drac temible.
Ha mort ramats sencers el drac terrible.
Cases devastades,
famílies destrossades.
Amors trencats,
vides esqueixades.
Per què ens cau aquest càstig? Per què?
Assetja el nostre poble un drac temible.
Ha mort ramats sencers el drac terrible.
Oh, Rei, senyor nostre, salveu-nos d'aquest mal.
Si us plau, senyor nostre, el poble vol la pau.
Pau pels nostres fills, bondat a dins les cases.
He somiat que ens desfèiem d'aquest maleït drac.
He somiat que tornava a sentir felicitat.
Oh, Rei, senyor nostre, salveu-nos d'aquest mal.
Si us plau, senyor nostre, oh, Rei, senyor nostre.
Si us plau, senyor nostre.
IV. EL PODER DICTA SENTÈNCIA
Rei:
Ciutadans d'aquestes terres, he escoltat amb atenció els vostres precs.
Ja fa temps que aquesta pàtria ha perdut la seva llum i la claror.
La bèstia s'ha de controlar, només hi ha una manera, i no us agradarà.
Hem de calmar la seva set: farem el sacrifici d'una noia o d'un vailet.
Demà al matí l'atzar dirà qui haurà de morir pel bé de la gent.
Demà al matí l'atzar dirà qui serà l'heroi que es sacrifiqui per nosaltres.
V. LA REVELACIÓ
Geperut de Montserrat
Quina desgràcia per tots aquells homes
quan van saber la notícia del Rei.
De bon matí la plaça era plena
per descobrir l'elegit.
VI. PRIMERA SENTÈNCIA
Pregoner:
Segons el decret reial, l'atzar ha dictat el nom: Ermengol el terrisser.
VII. EL COMIAT DE LA MISÈRIA
Ermengol el terrisser:
Jo sóc Ermengol el terrisser,
el destí ha volgut que jo fos l'elegit.
Em sacrifico pels meus fills i per la meva estimada esposa,
per la meva terra i per la meva gent.
Que la meva mort sigui per la vostra pau.
Amics, me'n vaig, me'n vaig.
VIII. EL RECORD DE LA MISÈRIA
Geperut de Montserrat:
Pobre, pobre Ermengol,
va morir en mans de la bèstia.
Amb la seva mort
va arribar la pau per tothom.
Va ser un heroi, tots el recorden,
el terrisser que els va salvar.
Pobre, pobre Ermengol,
la glòria va ser molt curta;
poc temps després de la seva gesta,
el drac va tornar per matar.
IX. EL LAMENT DEL POBLE
Ja torna al nostre poble el drac temible.
Ha mort ramats sencers el drac terrible.
Oh, Rei, senyor nostre, salveu-nos d'aquest mal.
Si us plau, senyor nostre, el poble vol la pau.
Ja torna al nostre poble el drac temible.
Ens cal la mort d'algú per sobreviure.
X. SEGONA SENTÈNCIA
Pregoner:
Segons el decret reial, l'atzar ha dictat el nom: La Princesa Cleodolinda.
XI. EL CREPÚSCLE DEL REI
Rei:
Oh, no, oh, no, desgràcia!
Oh, no, oh, no, tragèdia!
La meva filla estimada,
la bondat angelical,
la més dolça, la més bella,
la meva Cleodolinda.
Ho havia d'haver pensat abans, el nostre és un món de Monstres i Princeses.
Cleodolinda, hauràs de morir pel bé de la gent.
Cleodolinda, no!
XII. LA REVELACIÓ
Geperut de Montserrat:
Va ser el Rei mateix
que anuncià a la Princesa el seu desenllaç.
Cleodolinda va acceptar-ho,
va abraçar al seu pare i es va retirar.
L'endemà al matí tot el poble va sortir
per dir-li adéu a la Princesa.
continua...................